anaissanagustin.com

Editar el contenido
Haz clic en el botón editar contenido para editar/añadir el contenido.

El tragecte de la vida és un poemari, amb el què m’he presentat al concurs literari de  la Vila de Gironella, formant part de la Categoria C.

 

EL PARADÍS 

Tot esforç té la seva recompensa 

Tota llàgrima té el somriure 

Tot val la pena i res no s’ho val 

Només val la pena allò que et faci viure, 

sentir-te viu i realitzat, 

allò que es materialitza en somriures 

perquè el material no existeix,  

no se sent, no riu, no es plora 

La felicitat ets tu, és en tu, 

en allò que dius i fas cada dia. 

No seràs més feliç per tenir més coses, 

sinó per sentir més coses, 

per sentir-te tu mateix 

en pau, feliç. 

Per això, encara que el camí sigui dur,

no et rendeixis t’espera el paradís 

t’espera conèixer-te a tu mateix.

 

LA VIDA 

La llum entra directa per la finestra

cap a la meva cara, 

però no deixo que em cegui,

sinó que em travessa, 

que m’omple de llum, 

d’esperança. 

Això és la vida, transformar,

veure el got mig ple,

i cuidar-se un mateix 

com si el demà no existís. 

 

ESCRIPTURA 

Jo no escric per a ningú 

i menys per a tu, 

només intento buidar  

tot el que hi ha en mi per gaudir, 

per pal·liar tot el mal 

i sortir a brillar 

per mai la meva llum apagar. 

Veure el costat positiu, 

lluitar per portar el somriure per bandera.

 

TREN LENT 

Has estat aquell tren  

que vaig pensar  

que mai no passaria per l’estació,

que semblava massa abandonada.

Ningú no s’atrevia a parar  

en aquesta estació trista,  

desordenada i petita. 

Potser no som un tren AVE  

cap de les dues,  

però t’asseguro que 

tot serà més ràpid a partir d’ara…

Tot i que triguem més.

 

TRAGECTE 

Espai que es recórre 

o pot recórrer d’un punt a un altre. 

Tots estem en constants trajectes:

de l’escola a casa,

del treball a casa,

de casa a les vacances

i així a mil llocs. 

Jo recordo un trajecte  

que va anar de casa fins a Alforque

per passar l’estiu.  

Recordo aquest tragecte  

com el més divertit.  

Ens comencem a riure

perquè sí enmig de la carretera,  

aquest riure que a poc a poc es va convertint en un atac de riure,  

que arriba un moment què ja no saps el motiu pel qual estàs rient. 

Doncs d’aquests.  

Vam estar una bona estona,  

fins que vam parar a dinar 

en una àrea de servei.  

Després, em vaig adormir  

fins a arribar a l’Alforque. 

Vaig dormir com un nen petit, 

però escoltant de fons  

la teva cançó preferida  

«El drapaire» de Joan Manuel Serrat. 

Quin tragecte!  

Quants tragectes hem fet junts

i ara que encara no estàs 

continuo sentint que fem tragectes junts. 

 

CANVIAR EL MÓN 

Alliberem una gloriosa batalla 

contra la pobresa, 

l’analfabetisme i el terrorisme, 

sense pietat,  

agafem llibres i llapis,  

les nostres armes més poderoses. 

L’educació és l’única cosa 

que el món pot canviar.

 

EM RECONEC 

Em reconec en aquest nou jo

encara que m’ha costat 

Sempre he pensat de mi el pitjor,

mai res positiu o optimista, 

mai vaig imaginar

que podria (de nou)

ser jo mateixa. 

 

ELS PRESONERS 

Ja no tenen força,  

no tenen ni creuen en l’esperança, 

es donen per vençuts.  

Només esperen una porta de sortida. 

Un gest d’algú proper,  

una cosa a què es puguin agafar, 

però es donen per vençuts.  

La vida els ha posat en una presó 

sense sortida 

i han esdevingut presoners  

del seu dolor i vida. 

 

ENCARA ETS A TEMPS 

Mentre llegeixes aquestes pàgines, 

milions de persones comparteixen un gelat,

un silenci, un sofà, una cadira, un llit.

Unes ments que internament demanen treva

i per fora un fals somriure i dissimulació.

Ja no és tan petita la rutina,  

cada cop és més gran la tristesa. 

Aquesta de no atrevir-se a fer el pas, 

aquella que continua per por, 

donant voltes com un peix a la seva peixera. 

Aquests llavis que massa vegades fan un petó 

per evitar parlar. 

Aquesta continuarà així, 

si no hi posen una solució.  

Això que saps que cada cop va a pitjor, 

que la solució és inimaginable.

Potser ets una persona més  

entre tots aquests milions,  

però encara ets a temps  

d’evitar la tragèdia. 

 

TEMPESTA 

El sol brilla, 

però no soc capaç de veure’l 

he despertat amb una tempesta

al meu cap que no cessa 

que no deixa 

veure més enllà 

veure el sol brillar. 

 

PROU, PROU, PROU JA 

No puc més, 

he arribat al meu límit 

no puc respirar, 

m’ofego, 

no paro de plorar

no puc més, 

el cap m’esclatarà 

Prou, prou, prou ja. 

 

FOSCOR 

Va caure la nit 

i amb ella la foscor. 

Però la meva pena tan gran era

que la foscor no va cessar 

encara que es despertés. 

 

VULL VÈNCER 

Vull pensar que és veritat, 

que estic guanyant la batalla a l’ansietat.

Vull pensar que és veritat, 

que deixaré d’agonitzar, 

de tenir por atroç, 

de perdre el control. 

Vull pensar que és veritat, 

que puc canviar,

que puc guarir. 

 

MALEÏT RECORD 

Sent que torna allà una altra vegada,

que està a terra plorant, 

que només vol tornar-lo a veure.

Sent por, pànic, 

no vol tornar-hi, 

no vol ni pensar-ho. 

Només és un maleït record, 

quan li trenca l’ànima. 

Quan el cor es trenca per complet.

Ella no vol tornar-hi, 

no vol tornar mai, 

sent que està trencada per sempre,

que mai no podrà tornar a estimar(se). 

 

PROU 

Quan ell em fa mal, 

és una altra pedra en el camí,

el camí a la calma a la vida. 

Em trenca el temps, el dia, la calma 

em trenca en mil trossos

per després recompondre’m jo sola, 

però no deixaré que em destrueixi

una altra vegada

no em vull tornar a recompondre. 

(prou). 

 

TOT ANIRÀ BÉ 

Tot anirà bé, 

però ara necessito trencar-me, 

necessito plorar,

parar i tornar a plorar,

per poder continuar. 

 

DOL 

Després de tu 

no he tornat a estimar 

de la mateixa manera a ningú. 

Cada matí, 

me’n recordo més de tu,

que he de perdonar les coses  

que formen part del passat. 

 

FRACTURA 

Tot i que ja no pateixo com abans,

sento que mai m’alliberaré d’aquesta càrrega,

de la càrrega que suposa  

que hagis format part de la meva vida,

de la càrrega del meu cor fet trossos. 

 

FÚRIA 

És cert, 

tots tenim les nostres aventures: 

soc més de bèsties 

que de bella. 

Tot i això 

-no t’oblidis-, 

el llop, a més de mossegar, 

també pot aprendre a voler.

 

EL NAUFRAGI 

Em trobo sola. 

Diuen que després de la tempesta arriba la calma, 

però aquí no ha arribat res només un naufragi. 

Això és pitjor que la meva soledat,

és no tenir rumb. 

El nostre vaixell mig enfonsat

i al mar les poques esperances.

Soc l’única que segueix a bord,

perquè crec que per tirar endavant

cal tocar mil vegades fons.

La por m’ha passat per alt,

abans era més senzill 

quan em protegies. 

El meu problema 

és que no confio en ningú 

i fer el primer pas 

és el més complicat.

Així és com em sento: 

protegida per altres 

que no ets tu. 

Trobo a faltar 

que siguis la solució per a tot, 

qui em coneix 

sap que sempre te’m portaré amb mi,

ara visc d’una altra manera: 

vivint el moment 

cada segon. 

 

LLUM 

L’única llum de la meva vida 

ets tu. 

No ho dic per fer-te sentir 

especial, 

simplement vull que ho sàpigues

que encara que estiguis en el més profund del bosc

Únicament tu,

continuaries sent la meva llum.

 

POR 

Començo a notar que et tinc, 

Començo a espantar-me de nou;

no obstant això, callo 

i deixo que vaig passar el temps.

Començo a creure que t’estimo

I començo a somiar amb els teus petons.

No obstant això, prefereixo 

que abans m’ho diguis tu 

Per saber si sentim el mateix. 

Perquè tinc por, por de perdre’t

I que no em vulguis tornar a veure

Per això digues-me que em vols,

O que ja no em vols 

Que la calor ja no corre per les venes En veure’m. 

Començo a sentir el fred del vent,

Començo a buscar i no trobar-te

¿A cas no ho faig bé? 

Sento que t’estàs apagant,

i el meu cor parant. 

Soc única a la teva vida, 

i tot i això, continuaré encesa… 

Per últim cop digues-me que m’estimes

Que no importen les paraules d’abans,

Que les teves abraçades eren el meu refugi,

La ferida no sagna només és cicatriu.

Ara ja no tinc por. 

 

MENTIDES 

Explicarem mentides ens les creiem, 

de cara a la galeria. 

És la teva veritat que no coincideix amb la meva,

és el matalàs que cura les meves ferides

com un lleó sense haver menjat. 

Deixa’m la finestra oberta 

per quan menys t’ho esperis 

vagi de tornada. 

Però recorda que és la teva veritat 

la que no coincideix amb la meva.

 

NAIXEMENT 

He tornat a l’origen: 

el camió de les escombraries aparca al costat de casa meva

i s’emporta tota la merda.

Estic desperta, 

perquè si tanco els ulls 

la meva ment, comença a volar cap a un lloc fosc 

on no hi ha la llum. 

Aquí en aquest costat del món,

l’aire és negre 

com la nit. 

Respir i penso 

que ets fora 

i encara no t’has rendit. 

Aleshores, 

se m’omple la boca 

les teves cançons preferides

i, per un instant, 

torno a sentir-te a prop. 

He tornat a l’origen 

per salvar allò que valia la pena.

Però ha estat inútil. 

Abans només coneixia 

la tristesa, 

tocava la navalla 

fins a anar a buscar 

el perill. 

Però això, ja forma part del passat.

És possible que en haver tirat endavant,

he deixat enrere el pou 

que m’ofegava 

i esmorteïa la caiguda. 

Amunt vaig veure l’esperança,

estava l’alegria, 

l’amor de la família, 

l’abraçada dels amics. 

Finalment, vaig veure l’esperança

i li vaig donar la mà 

amb què vaig arrencar el vol,

vaig acceptar mals moments 

per anomenar-los dolor. 

Però avui he tornat a l’origen 

per deixar enrere el dimoni 

i convertir-lo en àngel. 

Un vers tou ho escriu qualsevol,

però un potent 

només surt d’un cor que, 

de tant morir, 

ha après a voler la vida. 

 

BRUIXA 

Ja saps el que em fa mal el món

alguns d’aquells dies plens de tristesa:

quan miro la tele 

que hi ha nens passant fam, 

que han matat una altra dona o que hi ha una altra guerra.

Perdo l’esperança, fotre, perdo l’esperança.

Ja no veig l’amor com una victòria,

sinó com una derrota, 

em vull ficar al llit i no despertar mai,

perquè tinc la força del mar 

que atropella tot el que té al davant. 

 

ETS 

En boscos creixes, 

Ets herba alta, 

Iris al bosc desèrtic, 

Ets plaer i alegria, 

Ets la naturalesa viva, 

La que sempre és viva. 

Ets el Sol del matí, 

Lluna plena a la nit. 

Ets estrelles al cel, 

Planetes a l’univers, 

Ets or i plata, 

El millor bosc que he visitat,

Ets vers i prosa, 

La melodia que sona als matins.

Alta com una muntanya, 

Coberta amb un vestit nevat, 

El teu prat ple de papallones 

i tu buscant solucions a cadascuna d’elles.

Ets la brisa de la muntanya, 

El vent al camp 

Ets el mar en calma, 

un riu crescut, 

l’ésser més diví en aquest univers,

Ets volcà encès. 

Plena d’emocions estàs, 

de sentiments, 

de sensacions. 

Ets tot el que cal per ser feliç. 

Ets pura vida. 

 

REI 

Per rei tu

ballant al saló, 

cantant cançons 

que no et saps, 

cada nit. 

Aquest és el meu regal. 

 

EL TEU CASTELL 

L’únic home de la meva vida 

ets tu. 

No ho dic per fer-te sentir 

especial, 

simplement vull que sàpigues que,

per més castells que em posin davant,

només em fixaré 

en el teu. 

 

MÉS ENLLÀ DEL MIRALL 

L’amor propi no és mirar-se al mirall,

és gratar, traient la merda i acceptant el dol,

és trencar-se per reconstruir-se,

és plorar per riure després. 

 

RES TORNARÀ A SER IGUAL

No tornaran aquells balls a mitjanit,

Aquelles riallades en plena adolescència,

Aquelles cerveses en el bar  

amb els col·legues. 

Aquell dia que va ser tan feliç, 

Aquella nit en què vas marxar 

i vas decidir no tornar-hi. 

Aquella cançó que vas compartir amb ell,

Aquell acudit dolent que li vas explicar.

Aquella borratxera a la plaça del poble.

Aquella lluita de tu contra tu, 

Aquella caiguda  

després de mesos amb alegria.

Aquell somni que vas fer realitat

i com que no t’ho creus  

ho vols una altra vegada, 

però res no serà igual.

 

EL FINAL DEL CAMÍ 

He trobat la llum al final del camí,

He fet les paus amb el passat, 

He apaivagat les meves ganes d’endevinar el futur,

He trobat la llum al final del camí.

M’he trobat amb mi.

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *